LA POLÍTICA CULTURAL COM A VÍA DE DEMOCRATITZACIÓ CULTURA

Començant per la part de la pròpia constitució espanyola y de la DDHH:

"En la Constitución Española se recoge ésta idea de democracia cultural cuando en el artículo 9.2 se dice: 

“corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en los que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”.

También en la Declaración Universal de los Derechos Humanos se recoge en el artículo 27:

“1. Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a disfrutar de las artes y a participar del progreso científico y de los beneficios que resultan."

A partir d'aquestes idees legítimes, hi ha un decàleg per a l'acció cultural d'un Ajuntament de tamany mitjà més o menys que podria funcionar perfectament, les premises que es demanen son les següents:

1. Diseñar un plà cultural estratègic inclòs en els plans de revitalització de la ciutat.

2. Aumentar el nivell cultural de la població, millorant cuantitativa i cualitativament el consum cultural.

3. Estimular la creació cultural.

4. Promocionar la cultura local i generar trets d'identitat col·lectiva.

5. Contribuir a la normalització de les llengües minoritzades.

6. Enfortir el teixit cultural i afavorir la seua participació en la política cultural municipal.

7. Diseny d'una ampla xarxa d'infraestructures culturals.

8. Garantir que la política cultural arriva a tots els ciutadans.

9. Possibilitar el desenvolupament de mitjos locals de comunicació.

10. Transmitir una visió lúdica de la cultura.