Teatre, aquell art despertant emocions

Bon dia blogueres i bloguers!

Hui anem a fer aquesta entrada per a parlar sobre aquell art quasi oblidat per molta gent, però que això no vol dir que se li lleve mèrit, i molt menys que no siga vàlit a l'hora de despertar emocions. Anem a parlar del Teatre.  

El teatre es l'art relacionat amb la representació i actuació d'escenes cuotidianes, reals o bé inventades i ficticies.

El seu oritge esdevé del culte als antic déus. 

En Espanya aparegueren els primers teatres en els segles S.XV i XVI.

 

Ara us parlaré de les diferents fases que han de tindrer en conter en el món del teatre:

  

   1. Planificació i Organització, Tres tipus:

- Teatre en Triangle: l'art desde l'autor i després cap a els actors i actrius.
- Teatre en llínea recta: l'art desde els actors i actrius.
- Teatre de creació col·lectiva: l'art s'extrau desde la idea de la que tots participen en la creació de l'obra.

Planificació:

- Buscar un guió o crear una obra nova
- Buscar un director/a
- Buscar inversión o financiación (propuesta de venta)
- Buscar un productor (que se encargará de los recursos humanos/materiales)
- Buscar el elenco de actores i actrices
   

  2. Posta en escena:

- Preparació 
- Organització 
- Difusió  
- Posta en escena 
- Evaluació


    3. Gèneres teatrals:

- Tragèdia  - Drama  - Comèdia

  4. Dades d'interès:

• Sols un 23'2% de la població acudeix al teatre.
• Al teatre es produeix una escolta activa en contraposició a la visualització passiva del cine.
• S'ha disminuït un 30% de visualització de bens culturals en la Comunitat.
• El proper 27 de Març es el día Mundial del Teatre.

Per a finalitzar, ja que huí parlem del teatre, de quina millor manera d'acavar aquesta entrada que recomanant una obra de Teatre visualitzada per mí el darrer Dijous a la Sala Ultramar: 

En la Oscuridad.

  

    

Sala Ultramar

del 2 al 12 de marzo, de jueves a domingo a las 20 horas. 

LA OSCURIDAD

Cía. Elperroverde. 

SINOPSIS: Se hace de noche, los aldeanos se esconden en sus casas, los lobos abren los ojos. Hay niños perdidos en la oscuridad. Quieren refugiarse, tienen miedo. Miedo a la oscuridad.

FICHA ARTÍSTICA: 

Dirección, texto, espacio escénico: JOSÉ ZAMIT

Intérpretes: MANUEL CLIMENT I CANCHAL, ALBA GALDÓN, PATRICIA GIMÉNEZ, INÉS GÓMEZ, CLAUDIA MONLEÓN, JULIA SUAY, ILION TREBICKA, EMMA ZAMIT

Coreografía: ALBA GALDÓN

Vestuario: Elperroverde

Diseño gráfico: MARTA PINA

Artista Plástico: PACO BARREDA

Us recomane insistentment l'assistència ad aquesta obra, ja que és aquella que no sòls et fa evadirte de la teva realitat, si nò que també és de les que et fa sentir ràbia, impotència, pena, risa, estrés, curiositat... Una Obra de les que et fan reflexionar des del principi fins el final, i amb un missatge molt important i potent, d'actualitat i que tots hi estem relacionats.

A més a més, a continuació deixe un enllaç a una pàgina on s'explica en unes quantes diapositives aspectes més desarrollats del teatre i que si teniu curiositat per aquest art esplendoròs pot ser siga d'ajuda.

Gràcies per seguir llegint i visualitzant les nostres entrades i els pròxims dies en tindreu més!

Saluts i que passeu un bon Diumenge.

 

 El Teatro en el desarrollo de la sensibilidad y el pensamiento

 

 

FUTUR EN ACCIÓ

JOVES, ACTIVISME, COMUNICACIÓ I XARXES

Bona vesprada blogueres i bloguers!

Hui anem a comentar les xerrades que vam anar a vore ahir 25 de Novembre al Octubre, Centre de Cultura Contemporànea.On estos dies hi havien unes jornades sobre les xarxes socials al món de hui en dia, cóm poden influïr a l'hora de difondre campanyes, projectes, programes, divulgacions, etc.

La primera conferència tractava sobre Xarxes socials i activisme: nous enfocaments per als moviments socials.

On internet i les xarxes socials impliquen una oportuniat i un repte per als moviments socials, perquè d'una banda ofereixen canals de comunicació alternatius, però, d'un altra, individualitzen i creen el miratge de confondre el món digital amb el real.

Junt amb la participació de José Ignacio Pastor de l'asociació d'Acicom, Jordi Jiménez de la entitat territorial MariOla LGTB, Francesc Marco de la Plataforma per la Llengua, Jorge Ramos del BDS i Carles Monclús pedagog i profesor d'Animació Socio-Cultural, es va donar informació des dels diferents punts de vista, segons cadascú i la seva organització, ademés d'una part final per a la participació del públic.

Fent un xicotet resum, es podría parlar de les xarxes com que ajuden a trencar barreres per a ser més properes cap a aquell sector jove que utilitza més aquest recurs per a informar-se o bé com a oci.

A banda, utilitziar-les per a difondres, informar, iteractuar i organitzar-se és molt més senzill que fer-ho a través de campanyes físiques.

Però, açò també té la seva part negativa, ja que podem trobar tanta informació dins d'internet, que ens acavem someten a lo que es diu hui en dia com a "infoxicació", és a dir, ens "intoxiquem" de tanta informació que ens arriva, aleshores no podem discernir en qué és real o important, a no ser que comparem totes les dates que ens arriven.

És per això que hem de saber utilitzar les eines útils que existeixen per a saber aplicarles a l'animació, però no caure en el error de mal-gastar-les. Ja que actualment patim de una "dieta mediàtica", on continuament ens estem alimentant de tot el que veem a les webs, pàgines de facebook, pàgines de missatges instantàneus, etc. Per què s'ha demostrat que el "ciberactivisme" pot ser molt més cómode i efectiu però s'ha d'evitar el "activisme de sofà", el protestar des de casa però no fer res al carrer.

 Com a segona conferència, tenim com a tema Les Xarxes socials i política institucional: el diàleg entre institucions i activisme social. 

La política institucional sovint ha significat distanciament de la realitat del carrer. Però els darrers anys han emergit nous actors polítics amb la voluntat de conectar amb l'activisme social i de crear ponts de diàleg. Quin paper poden jugar les xarxes en aquest intent de fer una política més democràtica?

Amb la participació de Pere Miquel Gago (Joves amb Iniciativa), Ingrid Lafita Balaguer (Joves País Valencià), Carlos Manzana (Joves PSPV) i moderador Francesc Miralles (Politòleg i Jurista).

Responent a la pregunta exposta unes llínies més a dalt, podriem parlar d'un activisme o política digital, les quals poc a poc s'han vist que s'han anat obrint pas al món actual, i la gent cada vegada gasta més aquestes eines per informar-se dels partits polítics o les campanyes que es duen a terme, per aixó podría dir-se que sí ens trobem en una política més democràtica ja que arriba a casi tots els perfils els quals volen que s'arribe la informació.

No obstant, no s'ha d'oblidar que igual que els mitjans de comunicació poden estar manipulats per qui els compra, les xarxes també podrien tindrer aquesta part negativa, ja que tant de bo és que tots pogam participar en aquest, com de malbé per aquest mateix motiu, ja que qualsevol pot escriure informació a la xarxa interactiva i pensar-se que té tota la raó. Precisament per aquest motiu ens podem informar molt bé o molt mal, i està en les nostres mans saber cercar les noticies correctes i comparar i ser crítics.

Acavant, voldria comentar que ambdues xerrades han estat interessants però personalment m'ha interessat més la primera, ja que parlava d'un tema més proper al nostre entorn actual, la segona al meu parèixer s'han desviat un poc del contengut i pareixia més una campanya electoral que un col·loqui.

Finalment donar l'enhorabona als col·laboradors, i al professor Carles Monclús el qual va tindrer la idea d'ensenyar-nos aquest centre i fer-nos participars en aquestes xerrades en relació amb el nostre curs d'Animació Socio-Cultural i Turística al institut IES JORDI DE SANT JORDI.

Ens vegem en la propera actualització del blog, espere que us haja agradat als nostres seguidores i seguidors!

Saluts i bon cap de setmana.